"El olor de la tierra exalta nuestras raíces"

martes, 20 de abril de 2010

De nuevo el círculo virtuoso

Llegeixo al DIARI DE GIRONA que els partits polítics catalans deuen a les caixes 54 milions d'euros. Com que la font és EL PAIS, obliden els milions d'euros que LA CAIXA condonà fa poc al PSC i ERC.

Els òrgans de govern de les caixes estan regits per l'assemblea, que es componen, aproximadament, en un 37% de representants dels impositors, en un 34% de representants de la corporació fundadora, en un 16% de representants de les corporacions locals i en un 13% de representants dels treballadors.

La majoria de les corporacions fundadores estan compostes per entitats socials de caràcter econòmic; patronals, cambres de comerç i associacions. Totes molt relacionades, actualment, amb el poder polític. Tenim el cas de Caixa de Catalunya amb la Diputació de Barcelona.

La resta de representants, excepte els impositors, són directament polítics. Aquests trien les persones que formen els òrgans de direcció i gestió, inclòs els que formen el COMITÈ DE RISCOS.

Recapitulem, els Partits Polítics deuen a les Caixes, que dirigeixen persones col.locades pels Partits Polítics, 54 milions d'euros.

Incompatibilitats?, Garanties?, Avals?

Mantenen estable el deute des 2.008, punt alt. No ha crescut, però tampoc a disminuït. Les Caixes han d'amortitzar, pel mes de juliol, uns 50 milions d'euros rebuts de l'exterior en l'interbancari. Sembla ser que aquesta liquiditat no la tenen tan disponible.

Els "Montes de piedad", origen de les Caixes, neixen amb la intenció de donar suport als més desfavorits davant les adversitats i els usurers. Neixen a Itàlia, s'aporta per a fer una muntanya i d'aquí es presta. Préstecs sense interès amb garantia prendaria per un compromís. La primera a Madrid promoguda pel pare Piquer. La Caixa de Pensions de Barcelona, de l'advocat Moragas, es planteja la previsió per a les jubilacions, un pas més.

Des que van ser alliberades dels seus lligams territorials i econòmics el 1977, amb l'arribada de la democràcia i dels partits polítics, la seva obra social, el seu fonament, ha crescut molt, però molt, molt. Moltíssim.

Han finançat la requalificació de solars, han finançat promocions immobiliàries dels del totxo, han finançat la democràcia, perdó, als partits, als sindicats. Quant immigrant, ficat a polític, ha prosperat al paire de les caixes. Complint la seva funció fundacional.

Qui és el responsable dels préstecs dels partits?, estan avalats personalment?, tenen venciment?, qui, dels col.locats pels partits en els òrgans de direcció de la Caixes, executarà un préstec vençut al partit que l'ha col.locat?, el de riscos de les Caixes, té com a font d'ingressos dels partits els escons a obtenir per al càlcul de la seva capacitat de retorn?, es podrà canviar de partits sense perjudicar el sistema financer?, Això és una democràcia?

Obama està aprofitant la crisi financera als EUA per intervenir més directament el sistema financer. Al Banc privat Goldman, al qual estan jutjant per col.locar en el mercat les subprime, "hipotecas basura", li van deixar 10.000 milions de dòlars que va tornar a l'any. La Caixes d'allà, Freddie Mac i Fannie Mae, porten 126.000 milions que encara no han tornat.

Obama, si. Busch i Merkel, no



No hay comentarios: