Ciutadans en Dinamarca

Nos informa Barbat en su Blog de la formación de un partido de centro en Dinamarca que se llama NY Alliance. Proyecto parecido en su forma y en su fondo a Ciutadans de Catalunya, tomando los mejores valores del socialismo liberal y del conservadurismo social. ¿Socialismo Liberal?, serán los afiliados al PSOE con profesiones Liberales.
El domingo, en el Quiosco, me encuentro a un ex-compañero de Agrupación Ciutadana que sigue. Hablamos del congreso, hablamos de mi marcha, hablamos de su estancia. Me dice, que sigue sin haber debate político, que sólo importan los cargos y que se han perdido totalmente las formas en la relación entre militantes de diferentes opiniones. Como valor, el que halla alguien en el parlament con un discurso diferente, que en sus consignas recoja valores básicos con los que está (estamos) de acuerdo.
Su dictamen, la corriente nacionalista en España es imparable, sus ideales son guerreros, los nuestros conciliadores. El mio, el marco Europeo protege a las regiones, la descentralización presupuestaria hace de los gobiernos regionales un pastel muy apetecible, los diferentes socialistas, en su afán de poder, han llevado el tema muy lejos. Difícil retorno, difícil papel el de Ciutadans. Los nacionalistas son, y sobre todo no quieren ser (Españoles). Europeos mola más. En Europa, a los Alemanes y Franceses podemos sacarle algo, aquí, en España, las clásicas a pagar.
En Ciutadans sigue sin haber debate político. La lucha, encarnizada y desagradable, es por los cargos. Al final del camino, como en todos los partidos, están los cargos más rentables.
En Dinamarca no se si funcionará, aquí no.

Guerres de classes

Miquel de Palol escriu avui en EL MUNDO "Els temps de la retòrica dels estats s´ha acabat. A partir de les grans revolucions tecnològiques - Internet, mòbil, virtualitat, digitalització - i del final de la dialèctica política Est/Oest, o sigui Socialisme/Capitalisme, hem entrat en la retòrica del Mercat".
Diu que les grans empreses són les autèntiques institucions de poder, i els estats es van diluint. Qualifica la situació com "Llei de la selva", i manifesta no estar conforme amb la deriva del concepte de liberalisme aplicat a l'economia i a la doctrina social. Conclou dient que el mercat és la causa de la pau entre els grans i també és la causa directa i profunda de la guerra dels pobres, actualment coneguda per terrorisme.
Al meu entendre, el Mercat s'ha imposat a la planificació a l'hora d'assignar els recursos de forma mes eficient. L'augment de la productivitat, la millora de les comunicacions i la major facilitat de la distribució han forçat la globalització de l'economia. També ha augmentat, d'una forma exponencial, la capacitat de generar riquesa i per tant d'alliberar a una quantitat ingent de personas que no hàgin d'estar en els processos productius de bens, podent dedicar-se a l'administarció de la mateixa o als serveis, de tot tipus, requerits pels individus productius. La implantació de l'estat del benestar, amb l'objectiu de suavitzar les diferències de les condicions naturals dels cicles econòmics i de la vida de les persones dedicades a la creació de bens, per a l'estabilització social que permetés el desenvolupament continuat de les societats amb capacitat productiva, va provocar que una gran part de la riquesa que es genera sigui administrada per l'estat. La política, en aquest moment, va passar a ser un gran negoci a l'abast de molts que, d'altra menera, mai tindrien la possibilitat de situar-se en el alts nivells socials.
Els polítics, en democràcia, solament necessiten el vot dels seus conciutadans per al seu negoci, manifestant tots "Només ens importes tu", gens més. Els polítics, en democràcia o no, solament volen administrar, i per tant repartir, el gran pastis que passa per les mans de l'estat. Pels vots o per la força dels ideals. Pels vots o per la força. El terrorisme, en les societats estabilitzades o en els mercats emergents per la globalització, no pretén canviar el sistema, pretén administrar-lo. La força de la violència és la mateixa, els mètodes també. Són les conseqüències socials les quals canvien d'unes societats a unes altres en funció del seu nivell de desenvolupament.
Per tant, el mercat, la globalització i la interpretació restringida del liberalisme han provocat la lluita directa per l'administració local dels recursos estatals, pel negoci de la política, independentment del poder de les grans empreses. La guerra de classes que s'aveina serà entre els quals tenen drets adquirits i els quals tenen cada dia que buscar-los. Entre els administradors de tot tipus i els administrats de tot tipus.
"Acciona entró en ENDESA con un crédito del ICO de 500 millones de €"

El Congreso de Ciutadans

Se acabó el Congreso de Ciutadans. Del resultado no entiendo nada. Rivera, en un momento cercano al PP defendiendo la definición identitaria de Centro-Izquierda. O sea PSOE. Y los de Robles qué defendían?, el liberalismo. No lo entiendo.
Una cosa está clara, fracasó la OPA de parte de sus impulsores. Rivera y los suyos han acabado con Ciutadans, como movimiento Ciudadano impulsado por los 15, y han arrancado el PARTIDO DE LA CIUDADANÍA, quitándole el protagonismo, democráticamente, a gran parte de sus impulsores ideológicos y operativos. El Neng s'ha fet gran.
Ahora les toca torear. Empieza diciendo que el Partido nace en Catalunya, y aquí está su sitio. Lo que se decía con la Plataforma, incluso para las Municipales, respecto de la Generalitat. Espero que no sea una declaración de amor a los del oasis identitario. La expansión al resto de España deberá ser programada, en contra de la corriente crítica que tenía la voluntad de poner el Partido al servicio de una empresa mayor liderada por Savater.
Ahora, en busca del voto de la izquierda no nacionalista pero si autonomista, sin competir, por definición identitaria, con el PP.
En fin, lo que siempre han querido que fuera Ciutadans.